Les Estrategies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya, segles XVII-XIX: el cas de Mataró / Carme Ros Navarro ; sota la direcció de: Jaume Torras Elias
Ros Navarro, Carme


Dirigida per: Torras Elias, Jaume. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2004
2 vols
Data de defensa 21-04-2004. Mecanografiat (Xerocòpia).

L'organització del treball artesà de les societats preindustrials en gremis o confraries d'ofici semblava reforçar les tesis que postulaven la rigidesa i la immobilitat de les societats d'Antic Règim. Però, els pocs treballs realitzats a Catalunya sobre les estratègies familiars adoptades pels menestrals han apuntat que la transmissió intergeneracional de l'ofici i les estratègies matrimonials dirigides a casar-se amb membres del mateix entorn professional potser no es donaven d'una manera tan general com la historiografia havia subratllat. Aquestes haurien estat dues de les fórmules seguides per les famílies menestrals a fi de preservar un patrimoni força eteri en un marc econòmic ple d'incerteses i serien les responsables de la imatge de societats estàtiques o poc mòbils. Respondre aquestes dues qüestions és el punt de partida d'aquest treball. Per dur-lo a terme s'han analitzat les estratègies familiars dels menestrals d'un centre urbà català, Mataró, entre els segles XVII i XIX.

Noves dades demogràfiques de la Catalunya de mitjan segle XVIII: els bisbats de Lleida i d'Urgell / Socorro Sancho i Valverde, Carme Ros Navarro
Sancho i Valverde, Socorro


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 40 (2000) , p. 153-196 : gràf

Les Estratègies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya en els segles XVII - XIX: El cas de Mataró / Carme Ros Navarro
Ros Navarro, Carme


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 16 (2005) , p. 171-190 (Tesis Doctorals) 
Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Inclou arbre genealògic.

Aquest article és un resum de la tesi doctoral de l'autora. En presenta l'estat de la qüestió, els objectius de la recerca i les hipòtesis de treball. Sorgeix arran de qüestionar-se si l'organització del treball artesà de les societats preindustrials en gremis o confraries d'ofici semblava reforçar les tesis que postulaven la rigidesa i la immobilitat de les societats preindustrials. Els pocs treballs realitzats a Catalunya sobre les estratègies familiars adoptades pels menestrals han apuntat que la transmissió intergeneracional de l'ofici i les estratègies matrimonials dirigides a casar-se amb membres del mateix entorn professional potser no es donaven d'una manera tan general com la historiografia havia subratllat. Respondre aquestes dues qüestions és el punt de partida d'aquest treball. Per dur-lo a terme s'han analitzat les estratègies familiars dels menestrals de Mataró entre els segles XVII i XIX.

Les Estrategies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya, segles XVII-XIX: el cas de Mataró [Fitxer informàtic] / Carme Ros Navarro ; sota la direcció de: Jaume Torras Elias
Ros Navarro, Carme


Dirigida per: Torras Elias, Jaume. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2004
1 fitxer electrònic
Data de defensa 21-04-2004.
ISBN 84-688-7547-3

L'organització del treball artesà de les societats preindustrials en gremis o confraries d'ofici semblava reforçar les tesis que postulaven la rigidesa i la immobilitat de les societats d'Antic Règim. Però, els pocs treballs realitzats a Catalunya sobre les estratègies familiars adoptades pels menestrals han apuntat que la transmissió intergeneracional de l'ofici i les estratègies matrimonials dirigides a casar-se amb membres del mateix entorn professional potser no es donaven d'una manera tan general com la historiografia havia subratllat. Aquestes haurien estat dues de les fórmules seguides per les famílies menestrals a fi de preservar un patrimoni força eteri en un marc econòmic ple d'incerteses i serien les responsables de la imatge de societats estàtiques o poc mòbils. Respondre aquestes dues qüestions és el punt de partida d'aquest treball. Per dur-lo a terme s'han analitzat les estratègies familiars dels menestrals d'un centre urbà català, Mataró, entre els segles XVII i XIX.